Conversa entorn a la Metodologia Coda d’Interpretació d’Actors

Estudi Coda. Míriam Martínez i Marc Brualla, en La forma de les coses, de Neil LaBute

Fa ja uns mesos, el nostre alumne Ferran Devesa, preparava un treball de recerca sobre les tècniques d’actuació i va parlar amb en Ricard Boluda, coordinador pedagògic del Centre i creador de la Metodologia Coda d’interpretació d’actors. Ara, hem cregut interessant recuperar aquella conversa que sens dubte aporta nous elements al coneixement de la mateixa, enfront altres mètodes de formació d’actors i, recull també les raons per les quals els seus creadors han tingut la necessitat de definir uns procediments de treball integradors.

QÜESTIONARI

1. Quins són els principis bàsics que regeixen la metodologia “CODA”?

La recerca de la organicitat i  de la capacitat d’escriptura escènica de l’actor.

La indisoluble relació entre personalitat integrada i estructura de ficció.

2.Quin fou el motiu de començar a investigar una nova metodologia?

La terminologia i procediments emprats més freqüentment a l’escoles per a formar actors ens semblaven insuficients, sovint antiquats. Volíem allunyar-nos de tots aquells usos que utilitzen l’analogia, el llenguatge literari i esotèric per parlar dels processos de creació de l’actor. Vam anar revisant tots aquells aspectes dels grans pedagogs (Stanislavski, Brecht, Chejov, Lecoq, Grotowski, Strasberg…)  que ens semblaven interessants amb una actitud crítica.

3. Quins són els inconvenients que es troben els actors quan utilitzen “CODA”?

No podem parlar d’inconvenients en la mesura que els procediments metodològics que utilitzem respecten el seu propi procés a la recerca de l’organicitat escènica. Però tal vegada un dels aspectes que remarcaria potser és una certa dificultat inicial per comprendre que el punt de partida del treball és allò que anomenem la “base objectiva”, en comptes d’anar a buscar una interpretació precipitada i marcadament subjectiva. Nosaltres anem de la comprensió dels elements objectius al descobriment dels elements connotatius i subjectius de l’actor.

Un altre aspecte és el fet que treballem moment a moment i aquesta tècnica obliga progressivament a una concentració molt precisa.

4. Quins són els avantatges que pot trobar un actor en utilitzar la metodologia «CODA»?

És una metodologia que treballa la fenomenologia pròpia de l’actor i que distingeix aquesta realitat de la realitat del director d’escena i el dramaturg. Sovint existeix encara una confusió de plànols en algunes metodologies d’aquests tres aspectes.

Li dóna un progressiu grau d’autonomia pel coneixement en la pràctica del funcionament del seu procés creador i el funcionament d’allò que anomenem la ficció. Els ajudem a veure-la com a una estructura espai-temporal de sentit.

Ens allunyem dels procediments psicològics en l’actor que tendeixen a subratllar una línia de comprensió interna introspectiva de l’estructura de ficció donada.

5. Quines semblances i diferències comparteix amb el sistema Stanislavski?

Stanislavski va ser el primer que es preguntà pel funcionament creador de l’actor. Les seves preguntes són encara fonamentals, no tan els seus procediments i la seva terminologia ancorada en les necessitats del moment dels seus actors i amb  les mancances pròpies del incipient floriment de les ciències humanes com ara la psicologia i la sociologia.

Semblances:

1. L’interès comú per l’estudi dels processos creatius que li són específics a l’actor.

Diferències:

1.Ell va fer una valoració sabia dels processos subjectius i reforçà el treball sobre la part interna de l’actor, però no fou tan clar en definir els processos objectius, tot reduint el treball escènic al seu component psicològic.

2. No partim de l’aproximació psicològica de l’actor per a la comprensió del personatge. Les experiències, sensibilitat i vida de l’actor poden crear problemes per a la comprensió objectiva dels fets, no han d’activar-se necessàriament per a recrear una ficció més creïble. Hi ha el perill en aquestes metodologies de treballar només al servei del treball sobre “el si mateix de l’actor”.

6. Quines semblances i diferències comparteix el sistema “CODA” amb d’altres sistemes de creació teatral?

Nosaltres no som un sistema de creació teatral, només un conjunt de procediments renovats, operatius, amb un gran sentit comú, que cerquen l’eficàcia sense deixar de recolzar-se en el procés de creació de l’actor. Som en tot cas una tècnica de formació i no de creació.

Formació i creació són dos moments diferents en l’evolució de l’actor. Una formació correcta ha de donar les eines de comprensió del propi procés creador en l’àmbit escènic de la ficció. La creació dur a terme projectes de creació com a fruit de l’autonomia conquerida a la formació.

7. En quins àmbits del teatre és més aplicable: text, gest o dansa?

Els procediments metodològics Coda són aplicables a qualsevol realitat escènica de l’actor o intèrpret. Allà on hi ha un esdeveniment escènic dramàtic, sigui dansa, teatre de text o teatre de gest, i totes les seves hibridacions contemporànies, l’actor o intèrpret ha de conquerir per la seva presència i les seves accions el present de l’escena, el domini de la performance, pel domini d’una actitud orgànica permanent.

Nosaltres treballem molt amb el text perquè creiem que és l’estructura dinàmica de sentits més completa per a la formació de l’actor.  El text és un excel·lent suport per a l’abstracció i una eina per a la concreció artística d’alt nivell. El context que ofereix un text és sovint complex i ric.

8. Què us proposàveu obtenir de la metodologia en un principi i quin resultat real heu tingut?

El fet que podem anomenar ja ara les coses amb noms propis ens fa ser encara molt més conscients d’on som, i més forts en les nostres conviccions. Sovint quan et mous en la pràctica saps que vols de l’actor i com ajudar-lo però quan et distancies una mica – i no és fàcil- d’aquesta pràctica i tractes de fer abstracció dels principis que mouen els teus procediments, el mètode entra en una nova etapa. I estem en aquest punt després de molts anys. Ens queda per analitzar encara més el cos teòric que sustenta la nostra tasca però les bases són ara prou clares com per a donar-les a conèixer.

Allò que volíem i volem està íntimament lligat als processos de creació de l’actor. Volíem que els nostres actors preservessin íntegrament la seva personalitat creadora, i operessin com a creadors en les poètiques teatrals on intervenen, impulsats per la seva personalitat creadora. No els hi marquem un estil d’actuació específic. Nosaltres volíem ajudar als actors que treballen amb nosaltres – i creiem que així ho fem-  a descobrir el seu propi procés creatiu tot exercitant-los en estructures de ficció diferents i pertinents a les seves necessitats.

9. Quines innovacions teatrals té?

És una metodologia integradora.

Ens era necessari deixar de confrontar posicions – tot i que les diferències entre metodologies existeixen- i cercar els elements fonamentals fent-nos les preguntes oportunes.

Algunes debats que confronten el treball intern i extern en l’actor són estèrils. La confrontació també entre poètiques teatrals com ara teatre de text i teatre de gest no aporta gaire a una reflexió seriosa de la formació de l’actor.

Calia justament separar les tècniques actorals generades de les poètiques teatrals, del que anomenem procediments tècnics de base, que permeten l’actor després actuar i adaptar-se amb notable autonomia a les diverses poètiques teatrals (amb o sense text, teatre o medis audiovisuals).

10. L’escola d’arts escèniques “El Timbal” imparteix aquest mètode, però també d’altres, aquests es relacionen d’alguna manera amb el “CODA”?

Al Timbal es fan moltes activitats. Activitats de formació personal i activitats de formació professional. El pla d’estudis d’Escola d’actor, com a formació professional, ha integrat la metodologia Coda.

11. Creus que a Catalunya hi ha bones escoles de teatre? Què es podria millorar?

Podrien millorar si no existissin gairebé en exclusiva formacions de tipus eclèctic, sense una verdadera jerarquia pedagògica en la formació dels actors.