Creure en els teus somnis. Creure en tu.

Sílvia Mielgo, actriu i ex-alumna d’Escola d’actor.

La nostra ex-alumna i actriu Sílvia Mielgo comparteix amb nosaltres les seves reflexions i emocions dins del món de teatre. I li estem molt agraïts. Estem segurs que us interessarà i li sabreu retornar la seva generositat.

” Sempre que la gent em pregunta: ¿A què et dediques? ¿De què treballes?.  jo li contesto: al teatre. I ràpidament em diuen: què guay! I jo sempre li contesto: Si? Tu creus? ”

” Encara me’n recordo d’un dia que una professora de teatre que vaig tenir a Palamós em va dir: Sílvia el teatre et sabrà posar a la pell d’altres persones, t’ensenyarà a escoltar, a entendre i a observar a la gent i l’entorn que t’envolta, però el teatre el que potser no et donarà són diners, així que si t’hi vols dedicar de debò… pensa-ho molt bé”. ”

” Aleshores, jo no m’amoïnava pels calés, jo volia continuar la recerca d’aquest món del teatre, i com que en tota la Costa Brava no hi ha estudis professionals d’arts escèniques, vaig anar a la gran ciutat catalana i vaig iniciar els meus estudis com actriu en el Timbal.”

” Fa dos anys vaig fundar una companyia basada en la improvisació, ja que mon germà estava apunt d’obrir un cafè-teatre i necessitava espectacles. La cosa no va sortir com s’esperava i no es va obrir el local, però la companyia ja estava creada.”

” Entre nosaltres va sortir un espectacle que encara no es sabia massa bé com seria d’inici a fí, complicacions per ser cinc actors diferents, amb ments diverses, amb maneres d’actuar molt variades, objectius dispersos, estils d’attrezzo, escenografia, vestuari diferents, així que al principi entre la il·lusió i la desesperació de notar-nos molt verds, vam fer l’estrena. Després, han estat dos temporades al Llantiol i forces bolos per Catalunya. Tot sobre rodes i, fins i tot, sorpreses on Cia TOONS ja començava a ser un show amb nom de cap i peus.”

” Aquella professora tenia raó, la cosa no era fàcil. El Timbal i altres escoles em van ensenyar a interpretar, a tenir més tècnica (porto dos anys d’estudis personalitzats a Estudis Teatrals Coda), però mai m’havien explicat què fer quan tots els bolos ja estan fets i ja no en tens més.”

” Jo crec que, o ets molt bo en una cosa, saps potenciar-la i tens constància, o ets familiar d’ algú i ja estàs dintre d’aquest món, o tens uns pares que tenen diners per ajudar-te a pagar tot el que es necessita per ser actor, o tens sort.”

” Tenir un currículum, amb bones fotos per ensenyar, fer-te un video-book que et sàpiga vendre bé, amb un bon material, un dossier en cas que sigui una companyia, uns contactes que t’ajudin quan els necessites, uns amics per donar-te sales per assajar, i estar en el moment adient per aquesta feina en concret. És el que es necessita per treballar.”

” Però també, les ganes, l’energia que t’aporten els teus companys en escena, el públic que tens davant i que de vegades es creen situacions màgiques i inexplicables, la família que t’anima a tirar endavant, la part de família que et torna a dir que aquesta professió és millor tenir-la com a hobbie, els amics que et venen a veure sempre, i els que mai t’han vingut a veure i sempre ho tenen present, els dies que estimes al teatre i d’altres que l’odies i no en vols saber res més, el “estar allà” en cartellera sempre. Tot això és com un mal vici. Com més estàs en aquest món més el necessites.”

” Ara estic creant un altre show, amb la meva parella, en Max Woiski, pensant que tot el que es guanyi va per casa, i ara en aquestes èpoques de crisis és perfecte. De moment estem en el procés d’estar creant i descreant, un procés difícil, el guió, l’escenografia, el vestuari, els personatges, les escenes, el ritme, etc. És tot el que t’han ensenyat els professors, però ara s’ha de fer sol, confiant en les teves habilitats, sabent quines són les del teu company i endavant.”

” Tampoc, mai m’hagués imaginat fer teatre al carrer, ni repartir flyers del meu espectacle a les sortides dels grans teatres on va tanta gent, ni frustrar-me perquè no ve ningú perquè juga el Barça o el Real Madrid, que no vull exposar aquí el que penso, ni disfressar-me per fer publicitat per empreses importants. Tampoc, creia que si feia molts càstings la majoria fossin un NO. La qual cosa et fa voler tirar la tovallola més d’un cop i estar-te tota la setmana pensant: “i per què no? I per què a mi no?…”. ”

” Jo vull donar les gràcies perquè el Timbal em va donar una formació increïble, de la qual puc estar molt orgullosa de fer-la servir en els diferents escenaris que he pogut actuar aquests darrers anys i en l’actualitat. A l’escola he pogut conèixer els que ara són els meus companys d’escena i de feina, i també, ens ha donat oportunitats com a companyia. Individualment, el Timbal ha confiat en mi com actriu, en el meu talent, i ho sé perquè gràcies a ells m’he atrevit a desenvolupar la meva comicitat pròpia, i això haver-ho descobert amb ells a sigut per mi un plaer, i personalment, ha sigut genial.”

” I d’això, vull viure, de fer riure a la gent que ve al teatre a desconnectar de la seva avorrida o no rutina. Vull viure del que m’agrada, de veure com la teva gent riu i s’emociona amb tu. Però, la gent que no et coneix de res, també ho fa i et felicita quan surts del teatre i veus que t’esperen per dir-t’ho. Vull viure del que em fa patir i del que em fa viure, que és EL COMPLICAT MÓN DEL TEATRE.”

“Molta merda per tots,

SILVIA MIELGO “