El Teatre com a veritat / El Teatro como verdad

La nostra companya i professora d’El Timbal, Montse Bernad reflexiona sobre l’autoconeixement en el propi actor i el teatre. Escolte’m-la.

“La naturalesa humana de l’actor no només fa possible la seva grandesa, sinó que també és la font dels seus problemes. Un ésser individual pot posseir l’habilitat tècnica per fer certes coses i, no obstant, pot haver dificultat per expressar-les a causa de la seva vida emocional o dels problemes inherents a la seva existència humana. La actitud enfront a aquest problema de l’actor ha de tractar, en primer lloc, d’alleujar qualsevol dificultat inherent a sí mateix que negui la seva llibertat d’expressió i bloquegi les capacitats que posseeix.” Lee  Strasberg.

Així com el teatre resulta ser una eina poderosa per l’autoconeixement, també el treball personal és molt útil i necessari en la professió teatral. Va ser partint d’aquesta tesi (i després de molt temps de donar-li voltes) que vaig voler presentar un taller amb l’objectiu d’obrir el potencial creatiu basat en l’autenticitat i la singularitat que cada un de nosaltres posseïm, aportant a l’actor la possibilitat d’una exploració profunda de sí mateix per tal d’aconseguir un màxim de congruència interna que el condueixi a una resposta autèntica i vital a l’escenari. Aquest taller (Kit de Supervivència de l’Actor), surt doncs de la pràctica amb el teatre, amb la psicologia  i amb diferents corrents terapèutiques, especialment la Teràpia Gestalt.

No és que hagi descobert res de nou (ja m’agradaria…), de fet, el teatre sempre ha tingut relació amb l’home i amb la forma de moure’s en la seva pròpia vida. Citant a Augusto Boal: “tots som teatre, les nostres relacions s’estructuren de forma teatral, fem teatre a l’escenari i a la nostra pròpia vida. La diferència és que quan sortim a l’escenari, s’acaba la mentida i comença la veritat”. L’experiència teatral, doncs, té una relació imprescindible amb les emocions, amb la il•lusió, amb l’entrega. Possibilita escriure la història de diferents maneres, descobrir els altres en un mateix, abandonar les màscares quotidianes, els bloquejos, deixar-se sorprendre.  Jerzy Grotowsky i Peter Brook, entre d’altres, reconeixen la repercussió que té el treball teatral en el personal i a l’inrevés. Grotowsky assegura que per tal de que caiguin les pròpies barreres, l’actor ha de superar el primer gran obstacle que troba, que és la pròpia persona de l’actor. En ella trobem les resistències que s’oposen als seus processos psíquics, emocionals o impulsos corporals.

En la mateixa línia, Uta Hagen al seu llibre “Un reto para el actor”, afirma que la lluita per conèixer-se a un mateix no acaba mai i que és necessari aprofundir en els sentits físics, en la pròpia psicologia i en les emocions per tal d’aconseguir l’autenticitat a escena. Segons ella- i no puc estar més d’acord- l’actuació es basa en l’estudi dels conflictes i les relacions humanes i creu que per tal de poder representar altres éssers humans cal tenir un cert coneixement sobre un mateix. Com a actors, treballem amb nosaltres mateixos i tot el que és humà esdevé el nostre objecte d’estudi i, per tant, té sentit que comencem estudiant-nos a nosaltres mateixos.

Tanmateix,  no només per estar a sobre d’un escenari serveix aquest camí d’anada i tornada que és l’autoconeixement: també hem de tenir en compte que ser actor, per la doble condició de ser instrument i instrumentista, comporta certs riscos per a la salut mental i emocional. En aquest sentit, ens hem d’aprendre a cuidar i a saber gestionar la nostra activitat professional i creativa. Jacques Lecoq deia “pot ser que sigui una utopia, però jo desitjo que l’alumne sàpiga viure a la vida i que, a la vegada, sigui un artista a l’escenari”. Més que utòpic em sembla necessari i coherent, i comparteixo absolutament la seva visió. El teatre és important, però la vida ho és més i el mite de l’artista turmentat ha fet molt mal.

El que sí li correspon a l’actor és poder enfrontar-se a sí mateix, no ocultar-se res i ser capaç de trobar les respostes necessàries per tal de crear realitat en la ficció. El teatre facilita que aflorin nous “jos” que ens interroguen: donar-les espai, deixar-nos qüestionar sense pressa per trobar respostes ens aproparà més al que som dins i fora de l’escenari.

Montse Bernad, actriu i psicòloga psicoterapeuta.
Professora a El Timbal.

BIBLIOGRAFIA:

Brook, P. ” El espacio vacío”
Grotowsky, J. “Hacia un teatro pobre”
Perls, F. “Sueños y existencia”
Hagen, U. “Un reto para el actor”
Lecoq, J. “El cuerpo poético”
Boal, A “El arcoiris del deseo”
Fernández, Mª Laura; Montero, I. “El teatro como oportunidad”.

Montse Bernad imparteix els dies 11 i 12 de maig de 2013 el curs intensiu “Kit de supervivència de l’actor“. Per a més informació cliqueu aquí.

______________________________________________________________

Nuestra compañera y profesora de El Timbal, Montse Bernad reflexiona sobre el autoconocimiento del actor y el teatro. Escuchémosla.

“La naturaleza humana del actor no sólo hace posible su grandeza, sino que también es la fuente de sus problemas. Un ser individual puede poseer la habilidad técnica para hacer ciertas cosas y, no obstante, puede tener dificultades para expresarlas debido a su vida emcional o a los problemas inherentes a su existencia humana. La actitud frente a este problema del actor tiene que tratar,en primer lugar, de aliviar cualquier dificultad inherente a sí mismo que niegue su libertad de expresión y bloquee las capacidades que posee.” LeeStrasberg. 

Así como el teatro resulta ser una herramienta poderosa por el autoconocimiento, también el trabajo personal es muy útil y necesario en la profesión teatral. Fue partiendo de esta tesis (y tras mucho tiempo de darle vueltas) que quise presentar un taller con el objetivo de abrir el potencial creativo basado en la autenticidad y la singularidad que cada uno de nosotros poseemos, aportando al actor la posibilidad de una exploración profunda de sí mismo con el propósito de conseguir un máximo de congruencia interna que le conduzca a una respuesta auténtica y vital al escenario. Este taller, “Kit de Supervivencia del Actor”, ha sido concebido teniendo en cuenta mi práctica en el teatro,  la psicología y diferentes corrientes terapéuticas, especialmente la Terapia Gestalt. 

No es que haya descubierto nada nuevo (ya me gustaría…), de hecho, el teatro siempre ha tenido relación con el hombre y con la forma de moverse en su propia vida. Citando a Augusto Boal: “todos somos teatro, nuestras relaciones se estructuran de forma teatral, hacemos teatro en el escenario y en nuestra propia vida. La diferencia es que cuando salimos al escenario, se acaba la mentira y empieza la verdad”. La experiencia teatral, pues, tiene una relación imprescindible con las emociones, con la ilusión, con la entrega. Posibilita escribir la historia de diferentes maneras, descubrir otras en un mismo, abandonar las máscaras cotidianas, los bloqueos, dejarse sorprender. Jerzy Grotowsky y PeterBrook, entre otros, reconocen la repercusión que tiene el trabajo teatral en el personal y al revés. Grotowsky asegura que paraque caigan las propias barreras, el actor debe superar el primero el gran obstáculo que encuentra, que es la propia persona del actor. En ella encontramos las resistencias que se oponen a sus procesos psíquicos, emocionales o impulsos corporales. 

En la misma línea, Uta Hagen a su libro “Un reto para el actor”, afirma que la lucha para conocerse a un mismo no acaba nunca y es necesario profundizar en los sentidos físicos, en la propia psicología y en las emociones para conseguir la autenticidad en escena. Según ella- y no puedo estar más de acuerdo- la actuación se basa en el estudio de los conflictos y las relaciones humanas y para poder representar otros seres humanos hay que tener un cierto conocimiento sobre uno mismo. Como actores, trabajamos con nosotros mismos y todo el que es humano es objeto de estudio y, por lo tanto, tiene sentido que empezamos estudiándonos a nosotros mismos. 

Aun así, no sólo por estar encima de un escenario sirve este camino de ida y retorno que es el autoconocimiento: también debemos tener en cuenta que ser actor, por la doble condición de ser instrumento e instrumentista, comporta ciertos riesgos para la salud mental y emocional. En este sentido, tenemos que aprender a cuidarnos y a saber gestionar nuestra actividad profesional y creativa. Jacques Lecoq decía “puede que sea una utopía, pero yo deseo que el alumno sepa vivir en la vida y que, a la vez, sea un artista al escenario”. Más que utópico me parece necesario y coherente, y comparto su visión. El teatro es importante, pero la vida lo es más y el mito del artista atormentado ha sido contraproducente y nocivo. 

Lo que sí le corresponde al actor es poder enfrentarse a sí mismo, no ocultarse para nada y ser capaz de encontrar las respuestas necesarias paracrear realidad en la ficción. El teatro facilita que afloren nuevos “*jos” que nos interrogan: darles espacio, dejarnos cuestionar sin prisa para encontrar respuestas nos acercará más al que somos dentro y fuera del escenario. 

Montse Bernad, actriz y psicóloga psicoterapeuta.Profesora del Timbal.

BIBLIOGRAFIA:
Brook, P. ” El espacio vacío”
Grotowsky. “Hacia un teatro pobre”
Perls, F. “Sueños y existencia”
Hagen, U. “Un reto para el actor”
Lecoq, “El cuerpo poético”
Boal, A “El arcoiris del deseo”
Fernández, Mª Laura; Montero, I. “El teatro como oportunidad”.

Montse Bernad imparte los días 11 y 12 de mayo de 2013 el curso intensivo “Kit de supervivencia del actor”. Para información clicad aquí.