Escenes autobiogràfiques. Georgina de Yebra, actriu

Georgina de Yebra Pintó en «La moza de cántaro», de Lope de Vega, dirigida por Eduardo Vasco (Compañía Nacional de Teatro Clásico)

Georgina de Yebra, serà amb nosaltres el proper mes de maig per a impartir un curs monogràfic sobre «Introducción al verso del Siglo de Oro«. Georgina es va formar amb nosaltres seguint els estudis profesionals d‘Escola d’actor. En aquest relat ha volgut compartir amb nosaltres el seu recorregut professional i vital. Benvinguda!

Per a mi, el 13 no és un nombre que associaria a les bruixes, sinó a les fades. Quan en tenia tretze vaig decidir que volia ser actriu. Als meus pares sempre els va semblar bé la idea i, de fet, segurament deu ser culpa seva que m’hi volgués dedicar. Recordo que el dia que més m’agradava de la setmana era el diumenge. I no és estrany, tots els diumenges al vespre esperava endinsar-me en una de les mil històries que es projectaven als cinemes Verdi. Sempre em feia molta gràcia veure que era la més petita de tota la sala i em sentia feliç: els grans també necessiten històries i màgia per viure. Aquestes sortides i les moltes obres de teatre que veia amb els meus pares em van fer decidir: «Jo vull estar damunt de l’escenari, jo vull sortir per la pantalla gran». Em vaig apuntar a moltes escoles de teatre, fins que finalment vaig entrar al Timbal i vaig fer l’Escola d’actor. M’encantava despertar-me cada matí, baixar als ferrocarrils de Pl. Catalunya i caminar Rambla avall fins a la Portaferrissa. Allà m’esperava un món màgic, uns companys plens d’il·lusió i allò que sempre havia desitjat: fer teatre.

Sempre atenta, intentat millorar i créixer, perdre la timidesa, agafar seguretat; això sí, sempre jugant i mai competint. De l’època del Timbal, el primer que em ve al cap és el caliu, el bon rotllo, les ganes d’aprendre jugant, els professors lluitant per treure el millor de tu i els companys. Només acabar l’Escola d’actor vaig entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona i em vaig dedicar a estudiar, estudiar i estudiar. Volia preparar-me bé per al món laboral. L’últim any de la carrera em van agafar per fer Adela a «La casa de Bernarda Alba», al Poliorama, així que vaig deixar-me assignatures per a l’any següent. Des de llavors no he parat i tinc la sort de poder dir que he viscut del que més m’agrada.

És cert que no ha estat un camp de roses, però l’esforç, la lluita i la il·lusió ho han fet possible. En acabar la carrera vaig fer una gira de teatre per escoles, una versió de l'»Hostalera», de Goldoni, a la Muntaner; un espectacle amb el Centre de Titelles de Lleida, on també tocava la flauta travessera… També, amb un amic i la meva parella, vam fundar la Cia. Ex-libris, dedicada al foment de la lectura i de les arts escèniques, i vaig tenir la gran sort de conèixer la Mercè Escardó, qui em va fer retrobar amb el fantàstic món dels conta contes, una altra faceta meva en la qual em faig dir Gisela Llimona.

Un vespre del 2008 el meu company em va animar perquè enviés el CV a la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que té la seu a Madrid. Ho vaig fer, i passat un any em van avisar per fer una audició. Recordo que vaig fer el càsting amb una roba d’una amiga, perquè la maleta me la van perdre a l’aeroport! Quins nervis! Passat un any em van trucar per comentar-me que, a la Compañía, hi havia un elenc que es deia «La Joven» per a menors de 30 anys i que m’havien seleccionat per fer un taller-càsting de cinc setmanes en el qual decidirien qui en formaria part. Érem 12 nois i 12 noies i tots eren molt bons actors. Imagineu-vos, jo, de Barcelona, durant 5 setmanes i amb la possibilitat de poder entrar a treballar durant dos anys a la Compañía Nacional de Teatro Clásico!!! Quines setmanes més intenses… Les recordaré amb detall tota la meva vida. Van passar les setmanes… i em van seleccionar! Vam entrar 6 noies i 8 nois. Vaig fer les maletes i cap a Madrid.

Durant dos anys ens van formar grans professionals de la paraula i del vers, professors de dicció, dansa, cant, retòrica… i directors de primer ordre. Vam fer dos espectacles: «La moza de cántaro», de Lope de Vega, i «Todo es enredos amor», de Diego de Figueroa. No puc deixar d’agrair a l’antic director de la CNTC, Eduardo Vasco i el seu equip, el projecte de la Joven, que ha fet que s’acomplís el meu somni i comentar que aquest viatge mai hauria estat el mateix sense els companys que per a mi ara són la meva família madrilenya. Aquest estiu passat ens vam acomiadar al Festival d’Almagro, deixant enrere un camí ple d’experiències que mai no oblidarem. Enguany he tingut la gran sort de poder treballar amb Ernesto Caballero, també a la CNTC, en l’espectacle «En esta vida todo es verdad y todo mentira», de Calderón de la Barca, amb un elenc de primera. Encara ens queda la gira d’estiu i el plaer de poder compartir escenari novament amb gent tan magnífica.

De la meva experiència madrilenya he de dir que ha estat immillorable, un somni fet realitat, un creixement artístic, professional i personal impagable…

Georgina de Yebra Pintó.

Del 7 al 23 de maig de 2012, impartirà al Centre el curs, «Introducción al verso del Siglo de Oro«.