Inici de l’Escola El Timbal (1969)

Ton Font,ha estat director d’ El Timbal des de la seva creació al 1969 fins l’any 2010. Mestre indiscutible de la pantomima i del teatre gestual al nostre pais, fou membre fundador de la companyia Els Joglars, per a consagrar-se després a la formació, creació i difusió del teatre.

L’any 1.969, després de deixar la direcció de la companyia de teatre gestual Els Joglars i exercint com a mestre a l’Institut del Teatre de Barcelona, vaig constatar que la formació escènica era escassíssima, perquè l’Institut era regulat pel franquisme i anacrònic en els temps. Al marge d’aquest centre oficial, les escoles privades estaven cenyides exclusivament a la Dansa Clàssica o al Flamenc. Amb aquest panorama, vaig creure que calia treballar per a una formació moderna d’actors i ballarins. Per altra part, l’objectiu d’una empresa dedicada a la formacio-actoral artística, també era una manera de col•laborar en el futur d’un nou país que es preveia més lliure.

Així naixia  “El Timbal “ l´ escola privada d’art contemporani, pionera a tot l’estat.

A tall d’anècdota, el nom sorgí  per la necessitat que si l’escola es volia registrar oficialment, calia que legalment  fos en espanyol i “ El Timbal “ era un nom vàlid pels dos idiomes, castellà i català. Per altra part, també servia de forma referencial, tant per a alumnes petits com per a grans.

La instal·lació es va realitzar al barri de Sarrià, en proximitat a l’escola Talitha, una  centre d´ ensenyament general, on jo hi exercia com a mestre d’expressió corporal, la qual cosa facilitava la possibilitat d’aconseguir alumnes adolescents en horaris extra escolars. Per altra banda, personalment comptava amb el prestigi de la gestió i actuació en “Els Joglars”, que propiciava la incorporació d’alumnes adults, especialment en la vessant de teatre gestual.

Ben aviat, l’escola es va nodrir amb la incorporació entre d’altres, de mestres com Carme Soler, Toni Español, Jaume Nadal, Cesc Gelabert…

Del  naixement de El Timbal, em sembla adient remarcar, que la voluntat essencial,  no era crear una empresa per a objectius lucratius sinó, amb esperit de servei a les arts escèniques.

Amb voluntat de síntesi, ( cosa sempre difícil ), crec que l’execució interpretativa, ha d’integrar físic i psíquic, és a dir, cos, veu i ment, vivenciant  a l’uníson qualsevol interpretació. Amb aquesta premissa, calia doncs fer palesa, que la formació actoral es vital per desenvolupar el talent personal de cadascú, tota vegada que els dots naturals no ho són tot per a la creació artística.

Ton Font