Les expectatives i els prejudicis en els alumnes que volen ser actors

Joan Llobera i Eleisa Starke, 1er Escola d'Actor 2011-2012, en "Paradís Oblidat", de David Plana. Treball d'interpretació.

Acabo d’arribar de Chicago, és la primera vegada que vaig als Estats Units. Només quan hi vas a un lloc comences realment a conèixer què passa en aquest lloc. I així ha estat aquesta vegada. Alguns dels meus prejudicis sobre els nord-americans han caigut, ja no em serveixen. No és la meva intenció parlar-vos del meu viatge als Estats Units, però em va com anell al dit començar d’aquesta manera.

Mireu, quan ens arriben els alumnes als cursos de formació de l’actor – i en bona mesura també als altres cursos d’interpretació i teatre bàsic– hem de tenir els ulls ben oberts com a professors per adonar-nos amb quins prejudicis -judicis previs- també hi arriben. I aquests prejudicis són realment continguts que hem de tenir molt presents, doncs, probablement hauran de guiar-nos les nostres sessions inicials i de vegades molt més temps, tot un trimestre i encara més. De fet, si estem atens sempre ens poden servir d’indicis en el procés d’aprenentatge.

I per què ho són d’importants? Quan un alumne t’arriba, arriba amb expectatives del que trobarà o no en les classes que rebrà. Aquestes espectactives, al marge de la informació que pugui tenir del curs ( en qualsevol cas, hem de pensar que haurà disposat en el seu moment de la informació necessària per decidir-se finalment a fer-lo),  han estat també estimulades per les creences i il·lusions personals, i aquestes hi participen també del bagatge d’experiències que ha anant adquirit.

És sorprenent sovint observar què poc es coneixen a si mateixos els alumnes quan hi arriben a l’escola. Certament no varia massa del coneixement que per mitjana tenim d’un mateix tots plegats . Però el tema és important, perquè la imatge que hi tenim interfereix moltes vegades en la manera d’actuar, doncs sovint genera limitacions i prejudicis. I tot plegat limita la llibertat i el desenvolupament de l’expressió.

No és prou important doncs que com a professors i pedagogs ens fixem en aquests aspectes? Difícilment podrà un aspirant a actor copsar i comprendre bona part dels fonaments tècnics i expressius que els hi donem si prèviament no li hem dedicat també temps a conèixer la seva percepció de les coses.

Els problemes de l’actor, si els seus medis expressius estan preparats,  són generalment o bé de comprensió o de concentració.

Si els problemes són de concentració, estem davant essencialment d’un problema de tècnica actoral. Però si el problema es produeix per una manca en la comprensió de la situació que està jugant, hem de esbrinar on hi rau. Si:

a) En la manca d’informació sobre l’obra, l’autor, el seu context?

b) O/I en un bloqueig produït per limitacions i prejudicis que el propi actor porta amb ell, i que acostumen no sempre a ser conscients?

En el primer cas, el problema pot tenir vies de solució si busquem la informació que no tenim i la posem en comú dins el grup de treball. En el segon cas, el camí és més complicat, i cal ajudar a l’alumne a ser conscients d’aquestes autolimitacions i prejudicis per a acceptar-los. Un cop es coneixen es poden utilitzar fins i tot en benefici de la pròpia actuació. però si continuen sent desconeguts per a nosaltres, continuarem sent víctimes d’aquests.

Ricard Boluda