Les limitacions en els actors i les actrius i l’aprenentatge

Les limitacions en els actors i les actrius i l'aprenentatge.«Estimo les limitacions, perquè són la causa de la inspiració» –Susan Sontag.

LES LIMITACIONS EN ELS ACTORS I LES ACTRIUS I L’APRENENTATGE. TESTIMONI D’UNA ALUMNA.

Si hagués de respondre’m a la pregunta: què és per a tu el teatre?, segurament no trobaria una resposta única i tancada; més aviat si hi penso, sorgeixen noves preguntes que em duen a plantejar-me aspectes que cada cop abasteixen un ventall més ampli de contextos fins al punt de crear connexions entre el teatre i la vida.
Però la meva intenció en aquest escrit no és fer reflexions existencials, així que per concretar vull parlar de la meva experiència d’aquest primer any d’interpretació a El Timbal, aquest primer contacte i introducció; del descobriment, exploració i aprenentatge de diferents aspectes i conceptes que m’han permès viure, entendre i experimentar amb el teatre d’una manera propera, divertida, estimulant i creativa.

L’ESCOLTA ACTIVA DELS ESTÍMULS

Per començar vull fer referència a la cita de Susan Sontag, la qual parla de les limitacions com a punt de partida cap a una evolució, ja sigui personal o creativa; m’hi sento molt identificada, donat que el meu aprenentatge ha consistit en una superació de barreres i obstacles interiors, de pors i inseguretats que m’han dut a un creixement interpretatiu (i personal). Cada limitació ha significat un esglaó cap a un coneixement i una obertura de mi cap a l’exterior, al mateix temps que també he après a incorporar el que és extern per transformar-ho en una forma d’expressió, així doncs ha sigut molt important aquesta escolta activa dels estímuls (interns i externs) amb la finalitat de proposar-ne de nous i també per crear respostes. Una de les primeres activitats realitzades al curs d’interpretació inicial consistia a moure’ns a partir d’una música, aquest exercici que pot semblar molt senzill no ho és tant, i sobretot a principi de curs on s’ajuntava la vergonya, pensar massa i bloquejar-se i el no saber escoltar; però de mica en mica vaig anar assimilant que havia de pensar menys i deixar fer, això vol dir escoltar i reaccionar, no tallar l’estímul sinó deixar que creixi i per tant sorgeixi un moviment o un so.

EL MOVIMENT I LA VEU

Vull parlar del moviment i de la veu; respecte a l’expressió del cos, l’he pogut experimentar de diferents formes; una d’elles ha vingut donada com acabo de mencionar per un estímul exterior, en aquest cas a partir d’una música, però són també les emocions, estats d’ànim i sentiments que conformen una manera concreta de moure’s i expressar-se, creant diferents ritmes que prenen en cada situació un determinat significat; a banda també, és a partir de la presa de consciència de la caracterització dels rols que ens disposa cap a una forma pròpia i singular d’expressivitat, gesticulació, ritme… Recordo un dels exercicis que vam fer quan vam treballar amb la creació de personatges, el qual consistia a anar agafant diferents peces de roba i complements i a partir de les sensacions que transmetien anàvem construint una personalitat, uns moviments, un to de veu, una història…; va ser amb les activitats dels rols que vam començar a treure veu, personalment ha sigut un dels aspectes que més m’ha costat donat que no he aconseguit dissociar la veu de mi, amb això vull dir que gairebé sempre he tret la veu des de la meva personalitat i no pas a partir de la consciència d’un rol, i això en molts casos m’ha limitat bastant. A part de treure la veu també s’ha de projectar i és aquí on fèiem exercicis molt dinàmics i divertits on preníem consciència del ritme, la direcció i el to de la veu, entre riures i rialles cada cop que ens fèiem un embolic.

IMPROVISACIÓ I IMAGINARI

Un dels temes que hem treballat molt en aquest curs d’iniciació ha sigut l’imaginari lliure, crear situacions i històries des del no-res; moltes vegades amb l’ajuda d’una cançó, molt semblant a l’exercici d’expressió corporal però en aquest cas el moviment havia de situar-se dins d’un context que podia anar variant o no segons la nostra decisió; el feedback en aquests exercicis era molt important i duia a conclusions molt interessants, i aquí és on vaig aprendre que de vegades quan deixes que no passi res, al final sempre acaba sorgint una situació, una petita història que després pot evolucionar o no però no cal capficar-se en pensar què fer perquè la imaginació sempre treballa i és sorprenent. Al mateix temps que fèiem exercicis d’imaginari lliure de manera individual també treballàvem amb activitats d’improvisació, en aquest cas en grup. Les activitats d’improvisació creaven un ambient dinàmic on tots havíem de participar bé proposant o responent a situacions que estaven succeint; eren exercicis ràpids en què l’activitat no es podia aturar i s’anava reinventat cada segon, va ser aquí quan vam aprendre a escoltar a nivell de grup, a percebre l’espai i a no tallar l’acció sinó a encadenar moviments, situacions, paraules… la consciència de grup és molt important, i crec que ha sigut un aspecte que hem sabut entendre i treure’n profit, creixent i evolucionant conjuntament nodrint-nos d’aquesta escolta activa entre nosaltres i conformant una unitat receptiva, oberta i flexible.

AULA OBERTA

Vull acabar aquest escrit parlant de l’aula oberta, realitzada com a una activitat de síntesis d’aquest curs d’interpretació inicial; durant el tercer trimestre vam començar a preparar el que va ser l’exercici final de tot un curs descobrint, aprenent i treballant diferents aspectes de la interpretació; l’obra que vam representar va ser un fragment adaptat de la pel·lícula d’en Woody Allen que es diu: «Tot el que sempre has volgut saber sobre sexe i mai t’has atrevit a preguntar», vam treballar amb el text, en agafar diferents rols, en la distribució de les situacions a l’espai escènic, en projectar la veu, en respectar els silencis, en crear un ritme i en definitiva fer arribar l’obra al públic que ens vindria a veure. Van ser uns dies màgics o crec que el grup ens vam unir més que mai; finalment va arribar el dissabte 21 de juny i vam fer la representació; tot va sortir molt bé, i el més important és que tots vam gaudir moltíssim, va ser veure que tot el procés i la feina d’aquest curs havia agafat forma, forma de rialles, d’abraçades, de cançons i d’ulls brillants.

Les limitacions en els actors i les actrius i l'aprenentatge.Laura Busquets, ha estat alumna d’interpretació. Nivell Inicial, dissabtes.