Match de improvisación: un juego liberador

Matx d’improvisació: un joc alliberador

Al final del bolo, quan baixes d’improvisar, no pots arribar a recordar tot el que ha passat. Un company, o algú del públic et fa referència a alguna cosa que tu suposadament has dit o fet durant el show, però que ja no recordes. Quantes vegades, veient vídeos d’improvisacions, ens hem sorprès del que estàvem fent nosaltres mateixos fa una estona…! I érem nosaltres, eh!

I és que al joc de la impro hi ha quelcom alliberador, hi acabes tant submergit dins de la situació que topes amb vessants de la teva personalitat que no coneixies, fas coses que mai no haguessis imaginat, i això es el mes gratificant que et pot passar improvisant a un escenari.

Sorgeixen relacions úniques amb els companys. No hi ha millor manera de conèixer a un actor o actriu que improvisant amb ell o ella, igual que no hi ha millor manera de conèixer-te a tu mateix com a actor o actriu que improvisant davant del públic.

El públic, un còmplice en escena

Anar-te trobant a mida que avança l’espectacle amb el contingut del mateix t’obliga a estar plenament conscient de tot, a adaptar-te ràpidament a la situació que sigui proposada. La implicació de l’espectador arriba a tal punt que decideix qui sereu, què fareu, com es titularà la historia que improvisareu i a on transcorrerà. Es tornen còmplices del que va passant i això els fa sentir-se molt propers a la companyia.

Al final del bolo, quan baixes d’improvisar, sempre hi ha una complicitat molt especial amb el públic, recordant moments que han succeït durant l’espectacle. Però de veritat que no teníeu res preparat? És una pregunta que et trobes moltes vegades, i es un orgull quan pots contestar que sí. Tot era improvisat.

Saber escoltar, saber esperar i acceptar en tot moment

Improvisar, es adonar-se del que passa al teu voltant constantment. Radar sempre en marxa! Estar en plena disposició a reaccionar al moment a qualsevol tipus d’estímul. Aquí, ara… Ja! Saber escoltar i saber esperar, trobant el moment idoni i just per intervenir. Acceptar en tot moment. Sí i sempre sí, diem no al no!

Estar permanentment al servei de la situació, al servei del joc, al servei de la impro. I per damunt de tot,  gaudir al màxim del merder en el que t’acabis ficant dins de l’imprevisible món del teatre improvisat.